VALORACIÓ FINAL DE L'ASSIGNATURA

L’assignatura de TIC's no semblava en un principi, una assignatura molt relacionada amb educació social i per tant jo no li acabava de veure el sentit.
Mica en mica he anat descobrint coses i recursos que fins llavors eren totalment desconeguts per mi o si més no he perfeccionat alguna tècnica que fins hi tot he pogut aplicar a la meva feina. (Degut al baix pressupost que hi ha on treballo, no tenim prous diners per crear una web i com que és molta la informació que tenim he creat una un blog amb diversos blogs adherits amb informació d’interès, es pot visitar a www.ajbalenya.org/flikflak)
Tornant a la valoració de l’assignatura i parlant amb altres alumnes d’altres grups crec que en general com a grup classe em entès tot allò que se’ns ha demanat i em intentat posar tots els nostres esforços en les practiques demanades.
La dinàmica de l’assignatura m’ha agradat molt, en cap moment m’he sentit agoviada però mirant enrere son molts els coneixements que he après.
No em feia mandra venir a classe, no se’m feien carregoses les practiques de l’aula i per a mi això és el requisit essencial perquè una assignatura doni el fruit que ha de donar.
El resultat de tot plegat és molt positiu i estic molt orgullosa de la feina que he realitzat.
Moltes gràcies per tot!

L'EDUCACIÓ EN LA COMUNICACIÓ

Després de treballar tot el tema de la Contrapublicitat, m’apareixen desenes de preguntes, incògnites i sovint em fa por i tot, deixar-me endur pel munt de missatges subliminals, que tot i estar prohibits, ens arriben.

Referent al text de Julio César: La educaión para la comunicación y el papel de l@s educador@s socials, crec que és molt important tot el que ell diu, tot el que fa referència és cert i si més no ho podem trobar en qualsevol moment. Em sembla indispensable que no només com educador@s socials sinó com a persones que som , com a consumistes en potencia i com a clients de la publicitat sapiguem prendre consciència davant la pressió mediàtica i la influència que aquesta provoca sobre nosaltres mateixos.
Cal promoure la reflexió crítica de la publicitat i de la seva influencia en la creació de necessitats en les persones i aconseguir adquirir control sobre el propi comportament.
Això ho aconseguirem a través de ser persones:

• Alfabetitzades mediàticament per comprendre els missatges
• Conscients de com funciona el món dels mitjans de comunicació
• Actives
• Creadores de significats dels missatges
• Atentes a mantenir la seva identitat i context social
• Crítiques amb les ideologies i conscients de la nostra dimensió social.

Un clar exemple de tot plegat és Oscar Brahim, un taxista frustrat en tots els aspectes que es nega a formar part d’aquest teatre i que lluita contra tot això fent de la crítica publicitària un art.
Un inconformista capaç de crear en aquelles ments buides o plenes de prejudicis, de simplicitats i dèbils a la publicitat, una porta de sortida, un moment de lucidesa o si més no un moment per reflexionar “que voldrà dir aquell sonat que pinta les pancartes publicitàries?” Crec que només que desperti això en la gent, ja té bona part del seus objectius complerts... la resta és feina de cadascú. Una feina individual que com em dit abans ve acompanyada de moltes variables necessàries per ser qui som en el món que vivim.

CONTRAPUBLICITAT

Decidir quins eren els anuncis que volia utilitzar va ser un procés llarg, no sabia quins escollir ni quin seria el sentit de la pràctica.

Fins que un vespre vaig veure l'anunci del Programa Callejeros de Quatro. Programa que moltes vegades he mirat però que a l'hora em desperta una refelxió, ja que sovint toca els límits de la morbositat per aconseguir audiencia; si és cert que no deixa de ser una realitat però em plantejo quin deu ser el tracte o les condicions per poder entrar a vides tan marginals i tan precaries.

El programa que je he escollit es Callejeros: Puentig, vivir bajo un puente.

Després buscant anuncis pel youtube, intentava escollir-los de marcas importants per tal de que la crítica pogués ser més potent, vaig fer un petit llistat on hi apareixien anuncis d'Ikea, de Suchard, cocacola,... fins que vaig trobar l'anunci que he utilitzat. Cocoacola té uns publicistes dignes d'admirar i han aconseguit fer anuncis increibles, al menys des del meu punt de vista, però l'anunci que he escollit m'ha semblat molt adient pels temps que corren. Es titula "Veo una vida nueva".

Amb la crisi actual i amb l'augment d'atur no podem fribolitzar sobre aquest fet i de que moltes vegades qui despedeix no atina en les consequències que això podrà tenir.

Dons això és tot, aquí teniu el resultat, espero que us agradi.

La meva valoració és força positiva i ja que és el primer cop que modifico videos i utilitzo aquests recursos crec que el resultat és força bo.

TECNOAUTOBIOGRAFIA

A través d’aquesta tecnoautobiografia vull reflectir quina ha estat i sobretot quina és la meva relació amb la tecnologia.
Jo com a nativa digital, vaig entrar força tard a formar part d’aquestes noves tecnologies comparat amb la gent del meu voltant, però tot i així m’he adaptat força ràpid.
Cada cop tinc més clar de la gran quantitat de tecnologia que ens envolta i per això crec que qualsevol de les fotografies que hagués pogut escollir farien referència a la influencia de la tecnologia a la meva vida. Però per tal de fer-ho més amè i més atractiu he intentat seleccionar allò més rellevant i més característic.
La primera part del vídeo és una petita introducció que crec que és força encertada i amb les imatges que he posat ajuda a reflexionar sobre tot allò que en envolta i de les possibilitats que tenim al nostre voltant.
A partir d’aquí, la segona part del vídeo es refereix en la meva persona i està dividia en “capítols”, en allò que crec més important i alhora valoro més.
Cada capítol té la seva peculiaritat he intentat fer-los el més acurat possible.
Creixent...: és un breu resum de la meva infantesa i de com s’ha vist influenciada per la tecnologia. Res del que soc ni del que vaig fer hauria estat possible sense una organització familiar, un entorn organitzat i uns bens materials per satisfer les meves necessitats com a personeta que era.
Gaudint...: explica de manera seqüencial les diverses influencies que he tingut de la tecnologia. Per mi una de les coses més importants són la gent que m’envolta, amics i família i tot això acompanyat de els diferents recursos que ens hem trobat a la vida per desfruitar d’aquesta.
Treballant...: tot i no ser la part més agradable estic contenta de la meva feina i cada dia és un petit pas evolutiu. Per portar a terme la meva tasca necessito constantment la tecnologia i per tant creia necessari reverenciar-ho a la meva autotecnobiografia.
Viatjant...: Gracies a la possibilitat que he tingut de viatjar a la meva manera i a llocs encantadors, he pogut descobrir noves tecnologies que per mi eren totalment oblidades o curioses a la meva perspectiva. Per això també he cregut que era un part important a posar.

Per últim he escollit una cançó amb significat, potser abstracta però que pot portar a reflexionar.

ESPERO QUE US AGRADI!!!

CULTURA TECNOLOGICA I EDUCACIÓ

Desprès de llegir i processar el text d'Alvarez i Méndez m’apareixen diverses qüestions complexes les quals em fan pensar en tot allò que tenim i en tot allò que som.

L’home en el seu procés d’evolució s’ha decantat cap a la facilitat i acomodació davant de qualsevol situació. Si que és cert que la introducció de la maquina al treball va ser una forta empenta a millorar un nivell de vida. Però la meva pregunta és? calia arribar fins aquí? hem creat tecnologia perquè la necessitàvem o em creat necessitats per creiem que la tecnologia és la resposta a tots els nostres "problemes".
Som allò que tenim o tenim allò que volem ser?


No m’havia platejat mai la tecnologia com una cosa tan amplia capaç d'abarcar des d’un coet fins a una organització familiar passant per un senyal de tràfic.
Es per això que sovint l’home, poderós per la seva capacitat de raonar i però sovint sense els suficients coneixements, ha subestimat altres cultures pel fet de no tenir una tecnologia artefactual tan evolucionada com nosaltres, però en cap moment s’ha plantejat el sistema de família que tenen, capaços de superar la realitat més dura amb els suport i ajut familiar, cosa que al mon occident predomina l’egoisme i el mirar per un mateix.

Crec que és important veure les TIC com una “ingenieria homogènia” per tal de veure-hi la relació entre ciència, tecnologia i societat.
Ja que qualsevol acció en qualsevol d’aquests tres àmbits provoca una reacció, mes o menys significativa en qualsevol d’ells.

Per tant des de l’educació crec que s’ha de treballar la tecnologia però des de totes les vessants per tal de tenir una visió àmplia sobre les tecnologies i veure que existeix una multidireccionalitat entre la ciència, la tecnologia i la societat o sigui, una societat sociotcnica.

Cal reflexionar-hi!!!

QUIN MODEL DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ VOLEM CONSTRUIR I QUIN PAPER PODEN JUGAR LES TIC EN AQUEST PROCÉS?

Podriem definir la societat de la informació com aquella, la qual la creació, distribució i manipulació de la informació formen part de les activitats culturals i economiques. La societat de la informació és vista com la successora de la societat industrial.

Com educacadors i educadores socials crec que el nostre objectiu és ajudar a aquestes societats a crear, distribuir i manipular aquesta informació de manera CRÍTICA.

Des de l'educació formal i no formal cal treballar uns valors essencials que cada persona ha d'assumir per poder-se desenvolupar en la societat actual.

També concidero molt important el fet de construir una societat de la informació a l'abast de tothom... crec que no és desenvolupament ni evolució una acció que fa augemntar les desigualtats. Per tant cal valorar el tema de la inclusió o excluisó digital com un factor important a l'hora d'intruduir les TIC a certs sectors de la població o aspectes/moments de la vida.

Clar està que les TIC poden jugar un paper molt important dins aquests procés de construcció i poden oferir una gran quantitat d'avantatges i recursoso facilitadors a tasques que fins ara havien estat només per uns privilegiats: la comunicació amb persones amb discapacitat sensorial, mobilitat en les persones amb discapacitat fisica, contacte entre les families immigrants i les que es queden al pais d'origen,...

Per tant una de les nostres tasques es intentar no fribolitzar aquests recursos i aprofitar-los al màxim amb una actitut consient i responsable de fins a quin punt és necessaria la intervenció de les TIC en aquella situació, persona o cas.

NATIU O IMMIGRANT DIGITAL?

Aquesta és un pregunta que amb el temps perdrà el sentit i desapareixerà.
Estem en una època de transició on diferents generacions viuen la ràpida i desenfrenada evolució de la tecnologia, clar està que no tothom la viu igual i això vé donat per els antecedents de cadascú.

Segons l’article de El Pais de Francis Pisani, jo em podria considerar una nativa digital...soc consumidora d’Internet i de diverses rets socials, tinc mòbil i mp3 i un 40% de la meva feina es basa en l’ús de noves tecnologies.

Tinc 25 anys i com jo alguns de la classe em sabut quedar amb els amics sense tenir mòbil, em set capaços de fer treballs sense tenir Internet i em gaudit de passar tardes de dissabte i de diumenge al carrer. Amb això no vull dir que actualment ens haguem tancat en una bombolla digital que ens impedeixi comunicar-se directament sinó que el que intento dir és que potser utilitzem massa part del nostre temps a actualitzar la nostra part digital i deixem de donar valor a allò que durant tan de temps ens a fet disfrutar. Pensem com utilitzem les TIC: consumim o abusem?

Treballo amb adolescents i crec que hi ha un gran treball a fer en quan a noves tecnologies...no en contingut perquè segurament ells m’ensenyarien com funciona la cosa més simple però si que caldria fer un treball més profund, el que jo anomeno “educar en pantalles", treballant el lliure mercat de la informació personal.

Per això tot i estar submergida a aquesta evolució tecnològica, em sento orgullosa de que encara dubto a l’hora d’escriure la meva contrasenya i em fa por posar el meu numero de targeta quan faig una compra per Internet, temo espatllar alguna cosa quan instal·lo un nou programa, no mostro de manera gratuïta les meves dades personals sinó que selecciono el que dic, a qui ho dic i on ho dic. No son símptomes de ser paranoica, sinó que son símptomes d’haver viscut un temps sense totes aquestes possibilitats que ens donen les tecnologies.
Només em queda dir que no ens queda més remei que evolucionar amb les noves tecnologies perquè és el futur.
Qui no ha sentit la frase últimament de: Avui en dia si no tens facebook no ets ningú! Cal reflexionar-hi!