Després de treballar tot el tema de la Contrapublicitat, m’apareixen desenes de preguntes, incògnites i sovint em fa por i tot, deixar-me endur pel munt de missatges subliminals, que tot i estar prohibits, ens arriben.
Referent al text de Julio César: La educaión para la comunicación y el papel de l@s educador@s socials, crec que és molt important tot el que ell diu, tot el que fa referència és cert i si més no ho podem trobar en qualsevol moment. Em sembla indispensable que no només com educador@s socials sinó com a persones que som , com a consumistes en potencia i com a clients de la publicitat sapiguem prendre consciència davant la pressió mediàtica i la influència que aquesta provoca sobre nosaltres mateixos.
Cal promoure la reflexió crítica de la publicitat i de la seva influencia en la creació de necessitats en les persones i aconseguir adquirir control sobre el propi comportament.
Això ho aconseguirem a través de ser persones:
- Alfabetitzades mediàticament per comprendre els missatges
- Conscients de com funciona el món dels mitjans de comunicació
- Actives
- Creadores de significats dels missatges
- Atentes a mantenir la seva identitat i context social
- Crítiques amb les ideologies i conscients de la nostra dimensió social.
Un clar exemple de tot plegat és Oscar Brahim, un taxista frustrat en tots els aspectes que es nega a formar part d’aquest teatre i que lluita contra tot això fent de la crítica publicitària un art.
Un inconformista capaç de crear en aquelles ments buides o plenes de prejudicis, de simplicitats i dèbils a la publicitat, una porta de sortida, un moment de lucidesa o si més no un moment per reflexionar “que voldrà dir aquell sonat que pinta les pancartes publicitàries?” Crec que només que desperti això en la gent, ja té bona part del seus objectius complerts... la resta és feina de cadascú. Una feina individual que com em dit abans ve acompanyada de moltes variables necessàries per ser qui som en el món que vivim.
No hay comentarios:
Publicar un comentario