martes, 27 de octubre de 2009

TECNOAUTOBIOGRAFIA

A través d’aquesta tecnoautobiografia vull reflectir quina ha estat i sobretot quina és la meva relació amb la tecnologia.
Jo com a nativa digital, vaig entrar força tard a formar part d’aquestes noves tecnologies comparat amb la gent del meu voltant, però tot i així m’he adaptat força ràpid.
Cada cop tinc més clar de la gran quantitat de tecnologia que ens envolta i per això crec que qualsevol de les fotografies que hagués pogut escollir farien referència a la influencia de la tecnologia a la meva vida. Però per tal de fer-ho més amè i més atractiu he intentat seleccionar allò més rellevant i més característic.
La primera part del vídeo és una petita introducció que crec que és força encertada i amb les imatges que he posat ajuda a reflexionar sobre tot allò que en envolta i de les possibilitats que tenim al nostre voltant.
A partir d’aquí, la segona part del vídeo es refereix en la meva persona i està dividia en “capítols”, en allò que crec més important i alhora valoro més.
Cada capítol té la seva peculiaritat he intentat fer-los el més acurat possible.
Creixent...: és un breu resum de la meva infantesa i de com s’ha vist influenciada per la tecnologia. Res del que soc ni del que vaig fer hauria estat possible sense una organització familiar, un entorn organitzat i uns bens materials per satisfer les meves necessitats com a personeta que era.
Gaudint...: explica de manera seqüencial les diverses influencies que he tingut de la tecnologia. Per mi una de les coses més importants són la gent que m’envolta, amics i família i tot això acompanyat de els diferents recursos que ens hem trobat a la vida per desfruitar d’aquesta.
Treballant...: tot i no ser la part més agradable estic contenta de la meva feina i cada dia és un petit pas evolutiu. Per portar a terme la meva tasca necessito constantment la tecnologia i per tant creia necessari reverenciar-ho a la meva autotecnobiografia.
Viatjant...: Gracies a la possibilitat que he tingut de viatjar a la meva manera i a llocs encantadors, he pogut descobrir noves tecnologies que per mi eren totalment oblidades o curioses a la meva perspectiva. Per això també he cregut que era un part important a posar.

Per últim he escollit una cançó amb significat, potser abstracta però que pot portar a reflexionar.

ESPERO QUE US AGRADI!!!


sábado, 10 de octubre de 2009

CULTURA TECNOLOGICA I EDUCACIÓ


Desprès de llegir i processar el text d'Alvarez i Méndez m’apareixen diverses qüestions complexes les quals em fan pensar en tot allò que tenim i en tot allò que som.

L’home en el seu procés d’evolució s’ha decantat cap a la facilitat i acomodació davant de qualsevol situació. Si que és cert que la introducció de la maquina al treball va ser una forta empenta a millorar un nivell de vida. Però la meva pregunta és? calia arribar fins aquí? hem creat tecnologia perquè la necessitàvem o em creat necessitats per creiem que la tecnologia és la resposta a tots els nostres "problemes".
Som allò que tenim o tenim allò que volem ser?


No m’havia platejat mai la tecnologia com una cosa tan amplia capaç d'abarcar des d’un coet fins a una organització familiar passant per un senyal de tràfic.
Es per això que sovint l’home, poderós per la seva capacitat de raonar i però sovint sense els suficients coneixements, ha subestimat altres cultures pel fet de no tenir una tecnologia artefactual tan evolucionada com nosaltres, però en cap moment s’ha plantejat el sistema de família que tenen, capaços de superar la realitat més dura amb els suport i ajut familiar, cosa que al mon occident predomina l’egoisme i el mirar per un mateix.

Crec que és important veure les TIC com una “ingenieria homogènia” per tal de veure-hi la relació entre ciència, tecnologia i societat.
Ja que qualsevol acció en qualsevol d’aquests tres àmbits provoca una reacció, mes o menys significativa en qualsevol d’ells.

Per tant des de l’educació crec que s’ha de treballar la tecnologia però des de totes les vessants per tal de tenir una visió àmplia sobre les tecnologies i veure que existeix una multidireccionalitat entre la ciència, la tecnologia i la societat o sigui, una societat sociotcnica.

Cal reflexionar-hi!!!

QUIN MODEL DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ VOLEM CONSTRUIR I QUIN PAPER PODEN JUGAR LES TIC EN AQUEST PROCÉS?


Podriem definir la societat de la informació com aquella, la qual la creació, distribució i manipulació de la informació formen part de les activitats culturals i economiques. La societat de la informació és vista com la successora de la societat industrial.
Com educacadors i educadores socials crec que el nostre objectiu és ajudar a aquestes societats a crear, distribuir i manipular aquesta informació de manera CRÍTICA.
Des de l'educació formal i no formal cal treballar uns valors essencials que cada persona ha d'assumir per poder-se desenvolupar en la societat actual.
També concidero molt important el fet de construir una societat de la informació a l'abast de tothom... crec que no és desenvolupament ni evolució una acció que fa augemntar les desigualtats. Per tant cal valorar el tema de la inclusió o excluisó digital com un factor important a l'hora d'intruduir les TIC a certs sectors de la població o aspectes/moments de la vida.
Clar està que les TIC poden jugar un paper molt important dins aquests procés de construcció i poden oferir una gran quantitat d'avantatges i recursoso facilitadors a tasques que fins ara havien estat només per uns privilegiats: la comunicació amb persones amb discapacitat sensorial, mobilitat en les persones amb discapacitat fisica, contacte entre les families immigrants i les que es queden al pais d'origen,...
Per tant una de les nostres tasques es intentar no fribolitzar aquests recursos i aprofitar-los al màxim amb una actitut consient i responsable de fins a quin punt és necessaria la intervenció de les TIC en aquella situació, persona o cas.