sábado, 10 de octubre de 2009

CULTURA TECNOLOGICA I EDUCACIÓ


Desprès de llegir i processar el text d'Alvarez i Méndez m’apareixen diverses qüestions complexes les quals em fan pensar en tot allò que tenim i en tot allò que som.

L’home en el seu procés d’evolució s’ha decantat cap a la facilitat i acomodació davant de qualsevol situació. Si que és cert que la introducció de la maquina al treball va ser una forta empenta a millorar un nivell de vida. Però la meva pregunta és? calia arribar fins aquí? hem creat tecnologia perquè la necessitàvem o em creat necessitats per creiem que la tecnologia és la resposta a tots els nostres "problemes".
Som allò que tenim o tenim allò que volem ser?


No m’havia platejat mai la tecnologia com una cosa tan amplia capaç d'abarcar des d’un coet fins a una organització familiar passant per un senyal de tràfic.
Es per això que sovint l’home, poderós per la seva capacitat de raonar i però sovint sense els suficients coneixements, ha subestimat altres cultures pel fet de no tenir una tecnologia artefactual tan evolucionada com nosaltres, però en cap moment s’ha plantejat el sistema de família que tenen, capaços de superar la realitat més dura amb els suport i ajut familiar, cosa que al mon occident predomina l’egoisme i el mirar per un mateix.

Crec que és important veure les TIC com una “ingenieria homogènia” per tal de veure-hi la relació entre ciència, tecnologia i societat.
Ja que qualsevol acció en qualsevol d’aquests tres àmbits provoca una reacció, mes o menys significativa en qualsevol d’ells.

Per tant des de l’educació crec que s’ha de treballar la tecnologia però des de totes les vessants per tal de tenir una visió àmplia sobre les tecnologies i veure que existeix una multidireccionalitat entre la ciència, la tecnologia i la societat o sigui, una societat sociotcnica.

Cal reflexionar-hi!!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario